Orientaciones para desarrollar proyectos en MHM

El Mobile History Map es una aplicación móvil y plataforma de georreferenciación que facilita el aprendizaje basado en el trabajo por proyectos y el aprendizaje servicio. MHM permite a los profesores motivar a sus estudiantes a diseñar, crear y compartir contenidos significativos con el fin de hacerlos llegar a su comunidad de referencia y la ciudadanía en general, mientras desarrollan el currículo y mejoran sus habilidades digitales.

Fase de preparación en la cual concretamos que trabajaremos, cómo y cuando lo haremos, y tambien cómom preveemos saber si lo hemos conseguido.

Inicialmente, habrá que identificar aquella necessidad social del nuestro entorno que pueden atender nuestros alumnos.

Habrá que tener en cuenta que el proyecto escojido se alinea con el Proyecto Educativo del Centro (PEC).

El producto final, en el caso del MHM, sera un juego o colección de contenidos, configurado por una série de puntos de interés con informaciones georeferenciadas sobre la temática elegida.

Finalmente, todo dependerá de los destinatarios y del que queramos conseguir con nuestro 'producto final'. Aquí la creatividad del grupo y nuestro conocimiento sobre las possibilidades que nos ofrecen diversas herramientas digitales seran clave.

La decisión sobre la elección de la temática puede ser tomada por el professorado por ejemplo adaptando el proyecto a alguna de las actividades que ya hemos hecho en otros cursos, o bien crear una de nueva. O bien podemos decidir la temática con los própios alumnos.

- Acotar muy bien la temática y valorar su encaje en los objetivos y contenidos de la nuestra programación curricular y, en consecuencia, en el nivel educativo de nuestro alumnado.

- Determinar en que espacio curricular lo podremos incorporar: en la dinámica de una materia o diversas; en el espacio de atención tutorial; como crédito de síntesi; en el marco de una semana de actividad extraordinaria en el centro, etc.

- Si es posible, trabajar el contingut informativo con la colaboración de entidades de nuestra comunidad; de esta manera, mejorará la calidad y conferirá mas valor a nuestro producto final.

- Una posible forma de concretar esta oferta, es imaginarse el producto final que queremos crear y su posible utilidad para la comunidad.

- Pensar como presentaremos la propuesta a nuestros alumnos para motivarlos e implicarlos desde el inicio en el disseño y ejecución del proyecto.

- Una sugerencia práctica es formular una pregunta en forma de reto que nos ayude a estructurar el proyecto y a motivar al alumnado.

- Acordar una acción o actividad que realmente interese e importe al alumnado, y que tenguan ganas de llevar a cabo. Si el producto tiene valor para la comunidad, seguramente conseguiremos que el proyecto sea atractivo.

- Concretar que tipo de público o usuarios serán los destinatarios de nuestro itinerario (familias, estudiantes de otros centros educativos o del nuestro própio centro, público en general, etc.) y pensar cuales de las opciones disponibles en MHM se ajustan mejor a sus necesidades y características.

- Ser realistas y plantearnos un objectivo de producto final asumible, teniendo en cuenta: el tiempo disponible para la realización del proyecto, las características de nuestro grupo de alumnos, la disponibilidad de las herramientas digitales necesarias para hacerlo y nuestras habilidades y conocimientos.

- Los proyectos pueden estar abiertos a realizar aportaciones en otros cursos o otras personas, por lo que no es necesario llegar a agotar totes les georeferenciaciones de una sola vez.

- Hacer una lista de herramientas y recursos digitales que conocemos y que tenemos a nuestra disposición para ayudarnos a imaginar y a decidir el producto final que podremos crear. Si cabe, determinar que tipo de ayuda vamos a requerir de entidades externas al centro y que acuerdos de colaboración serán necessarios, la viabilidad del contacto y la relación a establecer.

- Saber quien se ha de encargar de establecer el contacto con las entidades externas y determinar cómo se vehicula institucionalmente.

Es el momento de concretar que contenidos trabajaremos y que competencias adquirirán los alumnos preparando, realizando y evaluando el proyecto. Algunas de estas competencias estarán directamente relacionadas con el tipo de contenidos que trabajemos; pero hay otro tipo de competencias, vinculadas a los tres ejes metodológicos en los cuales se basa esta propuesta: el trabajo en proyectos de Aprenendizaje-Servicio, el trabajo colaborativo y la utilización de herramientas digitales

En función de los objectivos de aprenendizaje establecidos, hemos de concretar que contenidos, competencias y valores o actitudes queremos evaluar. Dado que trabajaremos individualmente y en grupo, hay que tener en cuenta tambien esta doble dimensinó.

Trabajar en proyectos nos permite, como docentes, múltiples oportunidades de evaluación. Además de la evaluación por parte del docente, podemos incorporar la evaluación del alumnado: autoaveluación; entre pares; y entre grupos (coaveluación).

Sugerimos la utilización de rúbricas que permitan hacer mas consciente y partícipe al alumno de sus avances y de sus dificultades (ya sea en grupo, como individualmente). Así podrá tomar las decisiones necessarias para reorientar o reforzar los aprendizajes requeridos. Con esto, sin duda, ayudaremos a aumentar el grado de implicación del alumno en su proceso de aprendizaje.

Nos interesa ir evaluando el proceso, no únicamente el producto final, por lo que sera fundamental ir aportando feedback continuado al alumnado durante todo el desarrollo del proyecto.

- Determinar que objectivos del PEC ayuda a desarrollar el projecte.

- Determinar en quina matèria o matèries podem emmarcar el treball dels continguts i competències a desenvolupar.

- Preveure com i quan serà convenient avaluar-los.

- Construir una rúbrica d’avaluació amb descripcions precises dels diferents graus d’assoliment de la competència que es pretenen valorar.

- Diversificar al màxim els instruments d'avaluació que utilitzem. Així ens adaptarem millor a la diversitat de formes d'aprendre del nostre alumnat.

Al marge dels recursos específics necessaris en funció de la temàtica triada, caldrà tenir en compte l’ús d’algunes tecnologies de base per a la realització del projecte: Dispositius mòbils amb connectivitat (l'ideal seria poder comptar amb un dispositiu per a cada grup de tres o quatre alumnes). Els utilitzarem en dos moments:

En la creació dels continguts del nostre itinerari, com a eina de registre audiovisual (captura de imatges, vídeos, àudios).

En l'experimentació dels continguts creats, un vegada tinguem editat el nostre itinerari o recorregut de punts geolocalitzats.

Crear els espais necessaris on poder fer una recollida de la informació de forma compartida: Google Drive, Moodle, Blogs, etc..

Accés a la plataforma de geolocalització de continguts MHM, l'entorn des del qual crearem i editarem el producte final del nostre projecte: http://mhm.mobileworldcapital.com

El següent pas en la concreció del nostre projecte ens porta a la planificació: concretar què farem i quan ho farem.

Suggerim establir una seqüència d'activitats que contempli tres moments:

INTRODUCCIÓ

Activitats de motivació i presentació de la proposta, al costat d’activitats de presa de decisions relacionades amb el disseny del projecte si optem per fer participar l’alumnat en el moment previ a la realització del projecte.

DESENVOLUPAMENT

Activitats centrals de realització de les tasques necessàries per assolir els aprenentatges proposats i crear l’itinerari geolocalitzat de continguts digitals.

Tenint en compte la dinàmica de treball per projectes, en aquest bloc d’activitats haurem d’incloure dinàmiques de:

Organització dels grups de treball i distribució de tasques.

Recerca d’informació i contrast.

Contacte amb les entitats de la comunitat que col·laborin o participin en el projecte.

Creació dels continguts en diversos formats i suports.

Publicació i difusió

TANCAMENT

Activitats de finalització del projecte que contemplin la presentació i ús del producte acabat als destinataris finals, així com dinàmiques d’avaluació final dels aprenentatges i de valoració dels resultats del projecte.

Un cop definides les activitats, tenint clar el ritme i la durada de les sessions, ja només queda concretar el desenvolupament de la seqüència sobre el calendari.

- És recomanable acotar molt bé el temps de dedicació dels alumnes al projecte. El millor és concentrar les sessions de treball (si és possible, l'idoni és poder treballar de forma continuada més d'una hora i mitja o dues hores) i evitar allargar excessivament en el temps.

- Serà important ajudar als alumnes a marcar fites i terminis, ajudant-los a programar les seves tasques dins el calendari de sessions disponible.

- Haurem de tenir en compte la disponibilitat de mitjans i recursos econòmics i humans (si necessitarem ajuda d'altres companys de l'equip docent o de les entitats de la comunitat que col·laborin en el nostre projecte).

- Serà convenient informar a les famílies del projecte i dels seus requeriments, sobretot pel que respecta als drets de l'ús de la imatge i si implica la realització de sortides del centre.

- Serà convenient incloure alguna sessió per treballar amb els alumnes els aspectes relacionats amb la protecció de la intimitat i l'ús d'imatges. Preparar un document d’autorització de l’ús dels drets d’imatge per fer servir en les entrevistes. que facin els alumnes a altres persones.

- Si s’escau, caldrà incloure en la planificació reunions de coordinació amb les entitats que col·laboren o participin en el nostre projecte.

Fase corresponent al desenvolupament o execució del projecte, Es recomana portar a terme un registre audiovisual de l'experiència, a manera de 'Diari-reportatge de camp', elaborat pel propi alumnat. Aquest diari audiovisual ens servirà per a l’anàlisi i la difusió.

En la mesura que donem més protagonisme i participació als alumnes en el projecte, aconseguirem en ells una major implicació i motivació. Per això suggerim comptar al màxim amb l’alumnat des del primer moment, donant-los l'oportunitat de responsabilitzar-se d’aspectes de planificació i de gestió del projecte.

En función de los objectivos de aprenendizaje establecidos, hemos de concretar que contenidos, competencias y valores o actitudes queremos evaluar. Dado que trabajaremos individualmente y en grupo, hay que tener en cuenta tambien esta doble dimensinó.

En la creació dels grups de treball és convenient establir criteris que donin com a resultat grups heterogenis amb potencial suficient que els permeti la realització de les tasques encomandes. Buscarem, sempre que sigui possible la heterogeneïtat dels grups en quant a perfils emocionals, estils d’aprenentatge i als nivells de competències a desenvolupar prioritàriament

- Els grups acostumen a ser de tres o cuatre membres com a màxim. D'aquesta manera afavorim la implicació de tots els alumnes.

- Distribuir equitativament les tasques entre els diversos grups, i clarificar les funcions i responsabilitats que cada un d'ells desenvoluparà en el conjunt del projecte.

- Establir unes normes de funcionament clares i compartides en els grups de treball.

- Suggerir la distribució de rols en els equips de treball, afavorint que tots els alumnes puguin realitzar diferents rols.

Un cop tinguem tots els elements de la fase de preparació del projecte definits i concretats, és moment de dur a terme el nostre pla de treball.

La planificació i el calendari ens marcaran el ritme de treball i estarem atents a qualsevol ajust que valorem necessari, a mesura que es desenvolupin les activitats.

Serà interessant disposar d’un llençol gran a l’aula on poder anar anotant el registre d’accions realitzades. Això pot ajudar a que els alumnes tinguin present el projecte i a saber si s’estan ajustant o no als terminis planificats.

Drets d'autor

És important recordar que, si anem a fer entrevistes i/o fotografies de tercers serà indispensable comptar amb la conformitat formal d'aquests per poder-les incloure en els materials de difusió que anem a crear.

- Serà important seguir i controlar el ritme i bon desenvolupament del projecte. Hem de mantenir la implicació i motivació de tots els participants.

- Com a docents, és recomanable observar i registrar com es van desenvolupant les activitats, aquestes anotacions i documentació dels avenços, ens ajudaran a avaluar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes al final del projecte.

- Durant la realització del projecte, en la mesura que anem tancant fases, hem d'anar executant el nostre pla d'avaluació, recollint evidències del que s’està experimentant i aprenent. Serà molt enriquidor i significatiu anar reflexionant conjuntament amb els alumnes sobre les activitats realitzades. Per això ens podem ajudar d'instruments com els diaris de classe, o també els reportatges audiovisuals que vagi elaborant l'equip de reporters.

És el moment en el qual s’experimenta la primera versió del producte per comprovar que el seu comportament és l’esperat en el disseny i la construcció i, alhora, tractar de trobar els punts millorables del projecte.

En aquest pas, cal que els alumnes busquin persones que no hagin participat en el desenvolupament del projecte per tal de provar el seu funcionament. Convé anotar totes aquelles millores que puguin observar en l’experiència i les que puguin aportar els col·laboradors que realitzen el recorregut.

En aquest pas cal traspassar l’experiència de les persones que han provat la producció dels alumnes en forma de millores. Cal donar importància a aquesta fase del projecte donat que és important que els alumnes siguin conscients del propòsit del producte final del projecte. Donar sentit a allò que fan representa posar en valor els seus aprenentatges.

Fase de valoració i celebració de resultats, moment en el qual valorem conjuntament l'experiència amb la intenció de gaudir dels èxits aconseguits tant a nivell dels aprenentatges assolits com de les emocions produïdes en la seva realització per l’impacte que ha tingut o pot tenir com a servei per a la comunitat.

En el cas que decidim fer un projecte d’aprenentatge-servei un punt destacable de l'enfocament és que sempre contempla la presentació, el retorn dels resultats a la comunitat. Aquest aspecte no només és intrínsec al servei social que s'espera oferir, sinó que contribueix a donar visibilitat al treball realitzat per l'alumnat, incrementant el sentit del seu aprenentatge i el seu grau de satisfacció.

Serà convenient per afavorir la implicació dels alumnes que ells mateixos planifiquin la forma en la que donaran a conèixer el seu projecte, o el de tota la classe si es tracta d’un projecte col·lectiu.

Per aquests motius és fonamental preveure a través de quins canals de comunicació anem a difondre el projecte i en quins moments de desenvolupament del projecte ho farem.

Quant als canals de comunicació, suggerim utilitzar aquells als quals tingui accés el centre. L'habitual serà disposar d'un lloc web o un bloc de centre. també pot ser que tinguem contacte institucional amb altres centres o xarxes d'educadors.

Un altre àmbit de difusió pot ser clarament el que ens puguin oferir les entitats de la comunitat que participin en nostre projecte. O també altres entitats ciutadanes relacionades amb el tema que treballem; o bé administracions i mitjans de comunicació locals, amb els quals podem establir contacte.

En qualsevol cas, independentment de les plataformes des de les quals ens publicitem, suggerim crear un espai específic i propi per al projecte (una pàgina web o un blog). Un espai que podrem gestionar amb llibertat per poder actualitzar la informació, en la mesura que ens interessi i sigui necessari. Un espai que pot ser actualitzat fàcilment pels propis alumnes (el grup de reporters podria ser el responsable d'aquest espai propi de difusió del projecte).

Un cop decidits els canals, l'altra decisió important és determinar en quin moment del desenvolupament del projecte anunciem o difondrem informació sobre el mateix. la recomanació que fem és comunicar l'avanç de la experiència des de l'inici i no limitar-nos a publicitar només el resultat o el producte final.

- Podem valorar la conveniència d'organitzar una sessió d'avaluació conjunta amb totes les entitats participants en el projecte i els alumnes. Fins i tot podem convidar a alguns dels primers usuaris del nostre itinerari.

- Com a docents, també serà moment d'avaluar altres aspectes de gestió de centre, com la disposició de recursos humans, econòmics i organitzatius. Haurem prendre bona nota del que ha funcionat i del que caldria tenir en compte en properes experiències d'Aprenentatge-Servei.

Un cop culminades totes les activitats planificades, i creat el nostre joc o col·lecció de continguts georeferenciats, és moment de valorar i reflexionar sobre el treball realitzat. La reflexió ens ajudarà a donar sentit a l'experiència viscuda pel alumnat. Aquesta valoració, atès el caràcter d'aprenentatge-servei del nostre projecte, haurà de tenir una doble dimensió:

L'avaluació dels grups de treball i de cada un els alumnes participants, en relació amb els objectius d'aprenentatge pretesos amb l’activitat. Serà el moment de contrastar amb els alumnes sobre els coneixements i les habilitats que han adquirit, i sobre el que han sentit i experimentat realitzant el projecte.

L'avaluació del propi projecte d'aprenentatge-servei a tres nivells de reflexió:

En el seu plantejament i realització: En aquest sentit serà convenient valorar conjuntament amb els alumnes: quins aspectes de la planificació o del desenvolupament de les activitats han funcionat; i quins hauríem de revisar per a propers projectes.

En relació amb la dinàmica de treball i col·laboració amb les entitats de la nostra comunitat, que hagin participat en el projecte: Serà important contrastar amb els responsables que han participat: com valoren l'experiència i quins aspectes consideren que es podrien millorar en futures col·laboracions.

Quant a l'impacte i utilitat del servei generat: En definitiva, en relació amb els resultats del nostre treball. A aquest nivell suggerim tenir en compte la valoració que fan els destinataris beneficiaris del servei. Per a això podem plantejar i dissenyar amb els alumnes algun instrument de recollida de dades, que ens permeti mesurar, per exemple, el grau de satisfacció de les persones que experimentin el nostre itinerari georeferenciat. Pot ser a través d'un senzill qüestionari, que podem incorporar com a formulari digital en línia i afegir-lo al final del nostre itinerari.

- Establir acords amb les entitats de la comunitat que vagin a fer difusió del projecte i del producte resultant. Determinar el format de la publicitat i la periodicitat.

- El 'grup de reporters' pot ser també el responsable d'anar actualitzant la informació en el lloc web o el blog del projecte. Així assegurem mantenir l'interès pel treball que realitzem entre els seguidors del nostre espai a Internet.

- Coordinar un calendari de publicació d'informacions amb les entitats que ens donaran difusió.

- Diversificar el format d'informacions que anem publicant. Podem combinar textos de resum de les activitats o de vivències dels participants amb: imatges o vídeos que mostrin de forma visual les tasques realitzades; gràfics de resultats; entrevistes a agents de les entitats que participen en el projecte; impressions dels beneficiaris, etc.

En aquesta fase final també és temps de reconeixements i agraïments. És important valorar l'esforç realitzat per tots els participants en el projecte: alumnes, docents i col·laboradors. Una activitat final de tancament i celebració conjunta pot ser un bon moment i espai per reconèixer els èxits assolits i el reforç positiu, especialment a l’alumnat.

Continuació del Projecte: La valoració global del projecte i de l'impacte del servei ofert, ens servirà per valorar les possibilitats de repetir l’experiència. Segons el tipus de continguts realitzats, podríem plantejar-nos actualitzar o ampliar anualment la informació publicada.

Contáctanos

Si tienes algún comentario o pregunta sobre MHM, envíanos un mensaje a mschools@mobileworldcapital.com