Orientacions per desenvolupar projectes en el MHM

El Moble History Map és una aplicació mòbil i plataforma de georeferenciació que facilita l'aprenentatge basat en el treball per projectes i l'aprenentatge servei. MHM permet als professors motivar els seus estudiants a dissenyar, crear i compartir continguts significatius amb la finalitat de fer-los arribar a la seva comunitat de referència i a la ciutadania en general, mentre desenvolupen el currículum i milloren les seves habilitats digitals.

Fase de preparació en la qual concretem què treballarem, com i quan ho farem, i també com preveiem saber si ho hem aconseguit.

Inicialment, caldrà identificar aquella necessitat social del nostre entorn que poden atendre els nostres alumnes.

Caldrà tenir en compte que el projecte triat s’alinea amb el Projecte Educatiu del Centre (PEC).

El producte final, en el cas del MHM, serà un joc o col·lecció de continguts, configurat per una sèrie de punts d’interès amb informacions georeferenciades sobre la temàtica escollida.

Finalment, tot dependrà dels destinataris i del que vulguem aconseguir amb el nostre 'producte final'. Aquí la creativitat del grup i el nostre coneixement sobre les possibilitats que ens ofereixen diverses eines digitals seran clau.

La decisió sobre l’elecció de la temàtica pot ser presa pel professorat per exemple adaptant el projecte a alguna de les activitats que ja hem fet en altres cursos, o bé crear-ne una de nova. O bé podem decidir la temàtica amb els propis alumnes.

- Acotar molt bé la temàtica i valorar el seu encaix en els objectius i continguts de la nostra programació curricular i, en conseqüència, en el nivell educatiu del nostre alumnat.

- Determinar en quin espai curricular ho podrem incorporar: en la dinàmica d'una matèria o diverses; en l'espai d’atenció tutorial; com a crèdit de síntesi; en el marc d’una setmana d'activitat extraordinària al centre, etc.

- Si és possible, treballar el contingut informatiu amb la col·laboració d'entitats de la nostra comunitat; d'aquesta manera, millorarà la qualitat i conferirà més valor al nostre producte final.

- Una possible forma de concretar aquesta oferta, és imaginar-se el producte final que volem crear i la seva possible utilitat per a la comunitat.

- Pensar com presentarem la proposta als nostres alumnes per motivar-los i implicar-los des de l’inici en el disseny i execució del projecte.

- Un suggeriment pràctic és formular una pregunta en forma de repte que ens ajudi a estructurar el projecte i a motivar a l’alumnat.

- Acordar una acció o activitat que realment interessi i importi a l'alumnat, i que tinguin ganes de dur a terme. Si el producte té valor per a la comunitat, segurament aconseguirem que el projecte sigui atractiu.

- Concretar quin tipus de públic o usuaris seran els destinataris del nostre itinerari (famílies, estudiants d'altres centres educatius o del nostre propi centre, públic en general, etc.) i pensar quines de les opcions disponibles a MHM s’adequen millor a les seves necessitats i característiques.

- Ser realistes i plantejar-nos un objectiu de producte final assumible, tenint en compte: el temps disponible per a la per a la realització del projecte, les característiques del nostre grup d'alumnes, la disponibilitat de les eines digitals necessàries per fer-ho i les nostres habilitats i coneixements.

- Els projectes poden estar oberts a realitzar aportacions en altres cursos o d'altres persones, pel que no cal arribar a exhaurir totes les georeferenciacions d’un sol cop.

- Fer una llista d'eines i recursos digitals que coneixem i que tenim a disposició per ajudar-nos a imaginar i a decidir el producte final que podrem crear. Si s’escau, determinar quin tipus d'ajuda anem a requerir d'entitats externes al centre i quins acords de col·laboració seran necessaris, la viabilitat del contacte i la relació a establir.

- Saber qui s'ha d'encarregar d'establir el contacte amb les entitats externes i determinar com es vehicula institucionalment.

És el moment de concretar quins continguts treballarem i quines competències adquiriran els alumnes preparant, realitzant i avaluant el projecte. Algunes d'aquestes competències estaran directament relacionades amb el tipus de continguts que treballem; però hi ha un altre tipus de competències, vinculades als tres eixos metodològics en els quals es basa aquesta proposta: el treball en projectes d'Aprenentatge-Servei, el treball col·laboratiu i l'ús d’eines digitals

En funció dels objectius d'aprenentatge establerts, hem de concretar quins continguts, competències i valors o actituds volem avaluar. Atès que treballarem individualment i en grup, cal tenir en compte també aquesta doble dimensió.

Treballar en projectes ens permet, com a docents, múltiples oportunitats d'avaluació. A més de l'avaluació per part del docent, podem incorporar l'avaluació de l'alumnat: autoavaluació; entre parells; i entre grups (coavaluació).

Suggerim l’ús de rúbriques que permetin fer més conscient i partícip a l’alumne dels seus avenços i de les seves dificultats (tant en grup, com individualment). Així podrà prendre les decisions necessàries per reorientar o reforçar els aprenentatges requerits. Amb això, sens dubte, ajudarem a augmentar el grau d'implicació de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge.

Ens interessa anar avaluant el procés, no només el producte final, pel que serà fonamental anar aportant feedback continuat a l'alumnat durant tot el desenvolupament del projecte.

- Determinar quins objectius del PEC ajuda a desenvolupar el projecte.

- Determinar en quina matèria o matèries podem emmarcar el treball dels continguts i competències a desenvolupar.

- Preveure com i quan serà convenient avaluar-los.

- Construir una rúbrica d’avaluació amb descripcions precises dels diferents graus d’assoliment de la competència que es pretenen valorar.

- Diversificar al màxim els instruments d'avaluació que utilitzem. Així ens adaptarem millor a la diversitat de formes d'aprendre del nostre alumnat.

Al marge dels recursos específics necessaris en funció de la temàtica triada, caldrà tenir en compte l’ús d’algunes tecnologies de base per a la realització del projecte: Dispositius mòbils amb connectivitat (l'ideal seria poder comptar amb un dispositiu per a cada grup de tres o quatre alumnes). Els utilitzarem en dos moments:

En la creació dels continguts del nostre itinerari, com a eina de registre audiovisual (captura de imatges, vídeos, àudios).

En l'experimentació dels continguts creats, un vegada tinguem editat el nostre itinerari o recorregut de punts geolocalitzats.

Crear els espais necessaris on poder fer una recollida de la informació de forma compartida: Google Drive, Moodle, Blogs, etc..

Accés a la plataforma de geolocalització de continguts MHM, l'entorn des del qual crearem i editarem el producte final del nostre projecte: http://mhm.mobileworldcapital.com

El següent pas en la concreció del nostre projecte ens porta a la planificació: concretar què farem i quan ho farem.

Suggerim establir una seqüència d'activitats que contempli tres moments:

INTRODUCCIÓ

Activitats de motivació i presentació de la proposta, al costat d’activitats de presa de decisions relacionades amb el disseny del projecte si optem per fer participar l’alumnat en el moment previ a la realització del projecte.

DESENVOLUPAMENT

Activitats centrals de realització de les tasques necessàries per assolir els aprenentatges proposats i crear l’itinerari geolocalitzat de continguts digitals.

Tenint en compte la dinàmica de treball per projectes, en aquest bloc d’activitats haurem d’incloure dinàmiques de:

Organització dels grups de treball i distribució de tasques.

Recerca d’informació i contrast.

Contacte amb les entitats de la comunitat que col·laborin o participin en el projecte.

Creació dels continguts en diversos formats i suports.

Publicació i difusió

TANCAMENT

Activitats de finalització del projecte que contemplin la presentació i ús del producte acabat als destinataris finals, així com dinàmiques d’avaluació final dels aprenentatges i de valoració dels resultats del projecte.

Un cop definides les activitats, tenint clar el ritme i la durada de les sessions, ja només queda concretar el desenvolupament de la seqüència sobre el calendari.

- És recomanable acotar molt bé el temps de dedicació dels alumnes al projecte. El millor és concentrar les sessions de treball (si és possible, l'idoni és poder treballar de forma continuada més d'una hora i mitja o dues hores) i evitar allargar excessivament en el temps.

- Serà important ajudar als alumnes a marcar fites i terminis, ajudant-los a programar les seves tasques dins el calendari de sessions disponible.

- Haurem de tenir en compte la disponibilitat de mitjans i recursos econòmics i humans (si necessitarem ajuda d'altres companys de l'equip docent o de les entitats de la comunitat que col·laborin en el nostre projecte).

- Serà convenient informar a les famílies del projecte i dels seus requeriments, sobretot pel que respecta als drets de l'ús de la imatge i si implica la realització de sortides del centre.

- Serà convenient incloure alguna sessió per treballar amb els alumnes els aspectes relacionats amb la protecció de la intimitat i l'ús d'imatges. Preparar un document d’autorització de l’ús dels drets d’imatge per fer servir en les entrevistes. que facin els alumnes a altres persones.

- Si s’escau, caldrà incloure en la planificació reunions de coordinació amb les entitats que col·laboren o participin en el nostre projecte.

Fase corresponent al desenvolupament o execució del projecte, Es recomana portar a terme un registre audiovisual de l'experiència, a manera de 'Diari-reportatge de camp', elaborat pel propi alumnat. Aquest diari audiovisual ens servirà per a l’anàlisi i la difusió.

En la mesura que donem més protagonisme i participació als alumnes en el projecte, aconseguirem en ells una major implicació i motivació. Per això suggerim comptar al màxim amb l’alumnat des del primer moment, donant-los l'oportunitat de responsabilitzar-se d’aspectes de planificació i de gestió del projecte.

En funció dels objectius d'aprenentatge establerts, hem de concretar quins continguts, competències i valors o actituds volem avaluar. Atès que treballarem individualment i en grup, cal tenir en compte també aquesta doble dimensió.

En la creació dels grups de treball és convenient establir criteris que donin com a resultat grups heterogenis amb potencial suficient que els permeti la realització de les tasques encomandes. Buscarem, sempre que sigui possible la heterogeneïtat dels grups en quant a perfils emocionals, estils d’aprenentatge i als nivells de competències a desenvolupar prioritàriament

- Els grups acostumen a ser de tres o quatre membres com a màxim. D'aquesta manera afavorim la implicació de tots els alumnes.

- Distribuir equitativament les tasques entre els diversos grups, i clarificar les funcions i responsabilitats que cada un d'ells desenvoluparà en el conjunt del projecte.

- Establir unes normes de funcionament clares i compartides en els grups de treball.

- Suggerir la distribució de rols en els equips de treball, afavorint que tots els alumnes puguin realitzar diferents rols.

Un cop tinguem tots els elements de la fase de preparació del projecte definits i concretats, és moment de dur a terme el nostre pla de treball.

La planificació i el calendari ens marcaran el ritme de treball i estarem atents a qualsevol ajust que valorem necessari, a mesura que es desenvolupin les activitats.

Serà interessant disposar d’un llençol gran a l’aula on poder anar anotant el registre d’accions realitzades. Això pot ajudar a que els alumnes tinguin present el projecte i a saber si s’estan ajustant o no als terminis planificats.

Drets d'autor

És important recordar que, si anem a fer entrevistes i/o fotografies de tercers serà indispensable comptar amb la conformitat formal d'aquests per poder-les incloure en els materials de difusió que anem a crear.

- Serà important seguir i controlar el ritme i bon desenvolupament del projecte. Hem de mantenir la implicació i motivació de tots els participants.

- Com a docents, és recomanable observar i registrar com es van desenvolupant les activitats, aquestes anotacions i documentació dels avenços, ens ajudaran a avaluar el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes al final del projecte.

- Durant la realització del projecte, en la mesura que anem tancant fases, hem d'anar executant el nostre pla d'avaluació, recollint evidències del que s’està experimentant i aprenent. Serà molt enriquidor i significatiu anar reflexionant conjuntament amb els alumnes sobre les activitats realitzades. Per això ens podem ajudar d'instruments com els diaris de classe, o també els reportatges audiovisuals que vagi elaborant l'equip de reporters.

És el moment en el qual s’experimenta la primera versió del producte per comprovar que el seu comportament és l’esperat en el disseny i la construcció i, alhora, tractar de trobar els punts millorables del projecte.

En aquest pas, cal que els alumnes busquin persones que no hagin participat en el desenvolupament del projecte per tal de provar el seu funcionament. Convé anotar totes aquelles millores que puguin observar en l’experiència i les que puguin aportar els col·laboradors que realitzen el recorregut.

En aquest pas cal traspassar l’experiència de les persones que han provat la producció dels alumnes en forma de millores. Cal donar importància a aquesta fase del projecte donat que és important que els alumnes siguin conscients del propòsit del producte final del projecte. Donar sentit a allò que fan representa posar en valor els seus aprenentatges.

Fase de valoració i celebració de resultats, moment en el qual valorem conjuntament l'experiència amb la intenció de gaudir dels èxits aconseguits tant a nivell dels aprenentatges assolits com de les emocions produïdes en la seva realització per l’impacte que ha tingut o pot tenir com a servei per a la comunitat.

En el cas que decidim fer un projecte d’aprenentatge-servei un punt destacable de l'enfocament és que sempre contempla la presentació, el retorn dels resultats a la comunitat. Aquest aspecte no només és intrínsec al servei social que s'espera oferir, sinó que contribueix a donar visibilitat al treball realitzat per l'alumnat, incrementant el sentit del seu aprenentatge i el seu grau de satisfacció.

Serà convenient per afavorir la implicació dels alumnes que ells mateixos planifiquin la forma en la que donaran a conèixer el seu projecte, o el de tota la classe si es tracta d’un projecte col·lectiu.

Per aquests motius és fonamental preveure a través de quins canals de comunicació anem a difondre el projecte i en quins moments de desenvolupament del projecte ho farem.

Quant als canals de comunicació, suggerim utilitzar aquells als quals tingui accés el centre. L'habitual serà disposar d'un lloc web o un bloc de centre. també pot ser que tinguem contacte institucional amb altres centres o xarxes d'educadors.

Un altre àmbit de difusió pot ser clarament el que ens puguin oferir les entitats de la comunitat que participin en nostre projecte. O també altres entitats ciutadanes relacionades amb el tema que treballem; o bé administracions i mitjans de comunicació locals, amb els quals podem establir contacte.

En qualsevol cas, independentment de les plataformes des de les quals ens publicitem, suggerim crear un espai específic i propi per al projecte (una pàgina web o un blog). Un espai que podrem gestionar amb llibertat per poder actualitzar la informació, en la mesura que ens interessi i sigui necessari. Un espai que pot ser actualitzat fàcilment pels propis alumnes (el grup de reporters podria ser el responsable d'aquest espai propi de difusió del projecte).

Un cop decidits els canals, l'altra decisió important és determinar en quin moment del desenvolupament del projecte anunciem o difondrem informació sobre el mateix. la recomanació que fem és comunicar l'avanç de la experiència des de l'inici i no limitar-nos a publicitar només el resultat o el producte final.

- Podem valorar la conveniència d'organitzar una sessió d'avaluació conjunta amb totes les entitats participants en el projecte i els alumnes. Fins i tot podem convidar a alguns dels primers usuaris del nostre itinerari.

- Com a docents, també serà moment d'avaluar altres aspectes de gestió de centre, com la disposició de recursos humans, econòmics i organitzatius. Haurem prendre bona nota del que ha funcionat i del que caldria tenir en compte en properes experiències d'Aprenentatge-Servei.

Un cop culminades totes les activitats planificades, i creat el nostre joc o col·lecció de continguts georeferenciats, és moment de valorar i reflexionar sobre el treball realitzat. La reflexió ens ajudarà a donar sentit a l'experiència viscuda pel alumnat. Aquesta valoració, atès el caràcter d'aprenentatge-servei del nostre projecte, haurà de tenir una doble dimensió:

L'avaluació dels grups de treball i de cada un els alumnes participants, en relació amb els objectius d'aprenentatge pretesos amb l’activitat. Serà el moment de contrastar amb els alumnes sobre els coneixements i les habilitats que han adquirit, i sobre el que han sentit i experimentat realitzant el projecte.

L'avaluació del propi projecte d'aprenentatge-servei a tres nivells de reflexió:

En el seu plantejament i realització: En aquest sentit serà convenient valorar conjuntament amb els alumnes: quins aspectes de la planificació o del desenvolupament de les activitats han funcionat; i quins hauríem de revisar per a propers projectes.

En relació amb la dinàmica de treball i col·laboració amb les entitats de la nostra comunitat, que hagin participat en el projecte: Serà important contrastar amb els responsables que han participat: com valoren l'experiència i quins aspectes consideren que es podrien millorar en futures col·laboracions.

Quant a l'impacte i utilitat del servei generat: En definitiva, en relació amb els resultats del nostre treball. A aquest nivell suggerim tenir en compte la valoració que fan els destinataris beneficiaris del servei. Per a això podem plantejar i dissenyar amb els alumnes algun instrument de recollida de dades, que ens permeti mesurar, per exemple, el grau de satisfacció de les persones que experimentin el nostre itinerari georeferenciat. Pot ser a través d'un senzill qüestionari, que podem incorporar com a formulari digital en línia i afegir-lo al final del nostre itinerari.

- Establir acords amb les entitats de la comunitat que vagin a fer difusió del projecte i del producte resultant. Determinar el format de la publicitat i la periodicitat.

- El 'grup de reporters' pot ser també el responsable d'anar actualitzant la informació en el lloc web o el blog del projecte. Així assegurem mantenir l'interès pel treball que realitzem entre els seguidors del nostre espai a Internet.

- Coordinar un calendari de publicació d'informacions amb les entitats que ens donaran difusió.

- Diversificar el format d'informacions que anem publicant. Podem combinar textos de resum de les activitats o de vivències dels participants amb: imatges o vídeos que mostrin de forma visual les tasques realitzades; gràfics de resultats; entrevistes a agents de les entitats que participen en el projecte; impressions dels beneficiaris, etc.

En aquesta fase final també és temps de reconeixements i agraïments. És important valorar l'esforç realitzat per tots els participants en el projecte: alumnes, docents i col·laboradors. Una activitat final de tancament i celebració conjunta pot ser un bon moment i espai per reconèixer els èxits assolits i el reforç positiu, especialment a l’alumnat.

Continuació del Projecte: La valoració global del projecte i de l'impacte del servei ofert, ens servirà per valorar les possibilitats de repetir l’experiència. Segons el tipus de continguts realitzats, podríem plantejar-nos actualitzar o ampliar anualment la informació publicada.

Contacta’ns

Si tens cap comentari o pregunta sobre MHM, envia’ns un missatge a mschools@mobileworldcapital.com